1. NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS:

 

1.1 L’economia

L'economia és la ciència que estudia les activitats que fan le persones per tal de satisfer les seves necessitats. No es tracta d'una ciència experimental com la física o la química, sinó que és una ciència social que estudia com els éssers humans cooperen a l'hora de produir i intercanviar béns i serveis.

 

1.2  Els béns econòmics

Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produir.

Hi ha béns lliures, són il·limitats o abundants i béns econòmics, que són escassos i tenen un preu.

Per obtenir aquests béns, l’activitat econòmica preveu tres etapes:

 

Producció: fase inicial de l'activitat económica consistent combinar diversos factors per tal d'obtenir els béns o els serveis requerits.

 

Distribució: fase consistent a fer arribar els béns produí seus consumidors.

 

Consum: última etapa de l' activitat económica per la qual , persones consumeixen els béns o utilitzen els serveis que satisfan les seves necessitats.

 

 

1.3 La producció dels béns al llarg de la història

 

Fa 10.000 anys es va iniciar l' anomenada revolució neolítica i es desenvolupar l'agricultura i la ramaderia, activitats econo-es que van fer necessària la fabricació d'eines més complex· A més, també van aparèixer els artesans, que fabricaven es per intercanviar-los amb altres membres de la comunitat. 7e XVIII, quan va tenir lloc la Revolució Industrial.

 

 

 

2.1 Els factors de producció

Els recursos naturals. Per produir molts béns són necessàries les matèries primeres que ofereix la natura: els minerals,els boscos, l'aigua, la terra, etc. Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i els no renovables;

 

El treball. És un dels motors fonamentals de l'economia, ja que no es pot entendre la producció de béns sense el treball humà.

 

El capital. És un factor de producció que esta constituït, bàsicament , pels immobles (fàbriques, tallers ... ), per les màquines i les eines, i també pels diners que es necessiten per invertir fer pagaments.

 

El capital físic. Fa referència a tots els elements materials

com ara els edificis, la maquinaria i les eines.

 

 El capital humà. Consisteix en la qualificació, els coneixements, la formació i l'experiència dels treballadors intervenen en el procés productiu.

 

El  capital financer. Són els diners de que es disposa per adquirir el capital físic, per finançar-ne el manteniment i la renovació, i per fer els pagaments dels impostos

 

2.2 Els sectors econòmics

 

Hi han tres sectors econòmics :

Sector primari. Inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb    l'extracció de béns i recursos del medi físic:agricultura, ramaderia(etc…)

 

Sector secundari. Fa referència a les activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeres matèries en productes manufacturats. El sector secundari comprèn la indústria, l'artesania, la producció d'energia i la construcció.

 

Sector terciari. Abraça totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis i aplega activitats tan diverses com corriere, els transports, les comunicacions, les finances, el turisme, l'hostaleria, la sanitat, l'ensenyament, l'Administració  pública, etc.

 

3. ELS AGENTS ECONÒMICS  I EL MÓN LABORAL:

 

3. 1. Els agents econòmics

 

Són aquells que duen a terme les activitats econòmiques que consisteixen en la producció, la distribució i el consum. Hi ha tres tipus d'agents: les famílies, les empreses i l'Estat.

 

Les famílies: són unitats econòmiques de consum que poden estar formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics.

 

Les empreses: són els agents de producció i distribució de béns i serveis. Poden ser privades o públiques. Pel que fa a les empreses privades, n'hi ha de diferents tipus:

 

L'empresa individual. El propietari de l'empresa és una sola persona, que la controla i en rep els possibles beneficis.

 

L'empresa col·lectiva. L'empresa és iniciativa d'un grup de socis que en comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.

 

L'Estat, El sector públic: hi ha empreses que depenen de l'Estat o d'organismes públics. Aquestes empreses generalment es dediquen a serveis bàsics o bé a sectors com I' energia i les comunicacions.

 

 

 

 

3.2. El món laboral

 

La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada , i la que està en disposició d'incorporar-se al món del treball i busca feina . El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball. La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i el sector públic, que necessiten mà d'obra per dur a terme les seves activitats. L'Estat intervé en el mercat laboral per tal de regular-lo mitjançant lleis i normatives.

 

3.3 El problema de l’atur

 

Un dels problemes econòmics i socials més importants en tots els països és pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne. Això afecta a les persones joves i persones amb poca formació acadèmica o professional.

mitjançant la taxa d'atur, que reflecteix el percentatge de població activa que no treballa.

 

3.4 El sector públic

 

Les funcions del sector públic tenen una gran importancia en

           l’activitat econòmica:

 

El sector públic estableix la normativa que regula la totalitat de l’activitat econòmica tant la publica com la privada.

 

Presta serveis públics que generen molts llocs de  treball

 

Prornou l'activitat econòmica ambn la construcció d’infraestructures i equipaments, i la prestació de serveis.

 

Subvencions i crèdits per incentivar l'activitat econòmica al sector privat .

 

Es consumidor de  de béns i serveis produïts pel sector privat.

 

Anomenem sistema econòmic: el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i els serveis que satisfan les necessitats bàsiques d'una societat.

 

 

4. SECTORS ECONÒMICS:

 

4.1 L’economia de mercat

 

El sistema capitalista presenta les següents característiques:

 

Propietat privada dels mitjans de producció.

 

L'Estat té una intervenció nula o molt limitada en els afers econòmics.

 

Protagonisme del lliure mercat. Les lleis de l'oferta i la demanda regulen la producció i els preus.

 

L' obtenció del màxim benefici és l'objectiu bàsic de tota l’activitat econòmica.

4.2 L’economia centralitzada

 

El model socialista va ser un sistema molt estés a partir del final de la Segona Guerra Mundial. Avui dia, però, aquest model està en crisi i molts países socialistes han fet la transició cap a una economia de mercat.

 

Aquest sistema es caracteritza per:

 

L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.

 

La propietat privada és molt reduïda 

 

L'Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques es decideix que es produeix i en quina quantitat.

 

 

4.3 El sistema mixt

 

Que el sistema capitalista és el majoritari,canvia entre uns países i uns altres en funció del nivell d'intervenció de l'Estat l'economia. 

l'Estat garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.

 

 

5. INDICADORS ECONÒMICS I SOCIAL:

 

5.1 Els indicadors econòmics

• Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur del' economía del país. Els més importants són:

• Producte interior brut (PIB) que correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país.

  
  
  

• Producte nacional brut (PNB) que correspon al valor de béns i serveis produïts per un país (PIB), del qual s'ha restat la part generada pels estrangers presents al país

 

• Índex de preus del consum (IPC).Amb aquest indicador es valoren els preus d'un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida: aliments i begudes no alcohòliques,

 

• Inflació. És l'augment dels preus dels productes.

 

Dèficit públic. És l' excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos.

 

 Deute públic. És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb els particulars o altres estats.

 

• 5.2. Els indicadors socials

 

Els indicadors socials tenen una sèrie de dades que ens permeten mesurar els aspectes que tenen una incidència directa sobre la població, i que

reflecteixen situacions reals de riquesa o pobresa d'un país.

d'aquests indicadors són la taxa de mortalitat infantil, esperança de vida, l'índex d'escolarització, la taxa d'alfabetització, el nombre de metges i llits d'hospital i habitants, i la despesa pública en salut, educació i recerca.